Nivells‎ > ‎Secundària (ESO) | 3r‎ > ‎

ESCRIVIM CONTES

19 de març 2011, 3:15 publicada per Josep Hernandez   [ actualitzat el 30 de nov. 2012, 4:13 per webmaster maux ]
Aquest contes formen part d'una activitat per fomentar l'escriptura que fan  els xiquets i xiquetes de Segon de Primària. Els que publiquem ací són els que ha votat majoritàriament la classe cada vegada que es fa aquesta activitat.






UNA SETMANA SENSE PATI
Pablo Bueno

Hi havia una vegada un xiquet que volia una mascota. Així que va anar a la botiga d'animals i es va comprar un gat i se'l va emportar a sa casa.
Quan el xiquet estava cantant en la dutxa el gat va repetir el que ell cantava. El xiquet es va quedar molt sorprés i el va portar als seus amics i els va dir que havia fet el gat. Els seus amics no el varen creure i li digueren: -Eres tonto! I el gat va repetir:- Eres tonto. Tots els amics es van espantar del gat.
Al dia següent el xiquet va portar el gat al cole i el mestre li va dir a Vicent: -Estàs fava? I el gat li va dir el mateix al mestre. Però el mestre li va dir:-Una setmana sense pati! I el gat va repetir el mateix al mestre. I el mestre es va quedar una setmana sense pati.




LA VOLTA AL MÓN EN UN LLIT
Nacho Rosa


Un xiquet que li deien Llitero volia comprar-se un llit nou. va anar a una botiga de llits. Quan va agafar el cotxe per anar a la botiga de llits, va prémer l'accelerador i van arribar en 1 segon. Quan arribà a la botiga va pensar: "quin llit em compraré? Se li acostà el venedor per preguntar-li que volia i el xiquet li digué: -És que hi ha 4.999 llits i no sé el que triar. Al final agafà un que costava 1 cèntim.
A les 8:30 de la vesprada es va anar a dormir al seu llit nou. Però, a meitat nit, el llit es va alçar. El xiquet es va despertar i es va donar compte que el llit era màgic. El xiquet va exclamar: -Ui! Si és màgic. Com pot valdre 1 cèntim només?!
El llit va posar-se en marxa i va eixir per la finestra volant. Va arribar a Paris, van vore la Torre Eiffel, pujaren dalt del tot per si des d'allí veien el seu poble. Quan es va fer de dia, va anar a buscar sa casa i, després de molt de temps i de desitjar molt tornar a sa casa, van arribar per fi.

Així, Llitero, va començar a recórrer el món amb el seu llit.





EL XIQUET ENFADAT
Pablo Bueno




Hi havia u
na vegada un xiquet que sempre estava enfadat i mai se li n'anava l'enuig. I estava enfadat per 5 motius: sa mare no li comprava invizimals, el seu germà li havia desmuntat el Lego que li havia costat 6 sègles de muntar, son pare li feia menjar les verdures del sopar encara que no li agradaren, el seu mestre li havia renegat i ell havia tret mala nota en el cole. Ja no aguantava més. Així que va cridar a la seua bruixa i, mentre venia la bruixa, se li oblidaren els enuigs. Al final, la bruixa va arribar a les 12 de la nit, quan el xiquet ja estava dormit.







UN VIATGE MOLT DIVERTIT
Andreu Soriano


Ens anàrem de viatge a  Jarafuel. Anàrem Guillem, Nacho, Marc i Pau Ll. Anàrem a fer una ruta a peu. Passarem per un pontet de fusta i, baix del pontet, veiérem un ordinador. Ens acostàrem a l'ordinador i veiérem que no era un ordinador com tots. Tenia en el teclat branques, i en cada branca un flor. Nacho es va acostar i va tocar una flor i, de sobte, s'amagà la flor i va eixir un regal. Ens quedàrem bocabadats! Guillem tocà una altra flor i la flor li llançà un baló. Després Marc tocà una altra flor i aquesta li llançà una raqueta. Pau tocà una altra flor i la flor li llançà una pilota de tennis. Així jugàrem a futbol i a tennis.









EL MAG DESPISTAT
Mar Felici



Una vegada un mag era tan despistatque no sabia si portava calçotets o no. Així que es va baixar els pantalons i no en portava. Tota la gent es va quedar mirant-lo i el mag va dir:
- Què no teniu res a fer?
Tota la gent es va anar. El mag ja estava cansat de no recordar res i va anar a casa del seu amic i el va ajudar fins que ja es va recordar.








SUPERLAURA I LA CONTAMINACIÓ
Joan Forner


SuperLaura era una xiqueta com nosaltres. Anava a Segon de Primària en un poble com Algemesí. Un dia de festa, com ací la Setmana de Bous, els carrers es quedaren tots bruts: botelles, papers, i moltes coses més. SuperLaura, enfadada, es va convertir en un tornat i ho va arreplegar tot i mai més van tornar a embrutar.

Açò demostra que no hem de tirar coses a terra, per a això estan les papereres. Hem de cuidar la Terra. I això va per tots!.









EL COTXE MÀGIC
Ana Fernández

Hi  havia una vegada un home que li deien Joan. Joan volia un cotxe però, com que no tenia prou diners, va decidir comprar-se'n un de segona mà. Així que va agafar el diari per veure els anuncis de venda de cotxes.
Va vore un anunci en què es venia un cotxe màgic. Com li cridà molt l'atenció va anar a vore de què es tractava. Quan arribà es trobà amb un home major junt a un cotxe vell. L'home li digué que aquell cotxe podia volar dient-li només unes paraules màgiques. Joan va decidir comprar-lo i l'home li digué que les paraules màgiques eren : "Gooool del València!"
Quan tornava cap a casa posà la ràdio del cotxe i, en eixe precís moment, estaven radiant el partit del València contra el Barça. De sobte el locutor cridà:-Gooool del València! I el cotxe va eixir volant!    









EL XIQUET OFEGAT
Pablo Bueno


Hi havia una vegada un xiquet que li encantaven els dofins però mai n'havia vist un de veritat. Sempre en documentals de la tele. Un dia va anar a la platja i va vore un dofí de veritat. El dofí se'l va emportar i al xiquet li van eixir aletes i podia nadar molt bé. Però com no podia respirar sota l'aigua i es va morir.








LA FINAL DE LA "CHAMPIONS"
Joan Ribes


Això
era i no era una princesa que li deien Marta i que li agradava molt jugar a futbol. Era molt bona de portera. Parava tots els balons.
Un dia jugaven contra un equip de fora que eren d'Alzira. Era un equip molt fort i Marta estava molt nerviosa perquè era la Final de la "Champions".
Va començar el partit. Andreu va fer una passada a Nacho. Nacho se'n va anar de tots, va xutar molt fort i va colar un gol.
Es va acabar el partit i Marta estava molt contenta d'haver guanyat la Final de la "Champions".









PERET EL VAMPIRET
Nacho Rosa



Hi havia una vegada
, en la ciutat de València, una falla que tractava de vampirs. Aquesta tenia un castell què en la porta hi hiavia vigilants i flors. Al voltant havien molts vampirs. Tots tenien dents menys Peret.
Però un dia, el seu amic li va dir:
- Vols que et fiquen dents?

I Peret va respondre:
- Les vull grans per asustar. Així, quan em miren, s'asustaran i jo me'ls menjaré.










L'ARRENCAT
Nerea Borràs


Hi havia una vegada un vampir que vivia en una ciutat i que li asustava tota la gent. El problema era que li ensenyaven un all i una part del seu cos desapareixia. El primer que li va desaparèixer varen ser les dents. Ell no era dolent, era bo. Un dia va conèixer un xiquet que no tenia por dels vampirs i es van fer amics. El vampir li va contar el seu problema pero quasi no se l'entenia quan parlava al no tindre dents. El xiquet va decidir ajudar-lo i va posar cartells per tota la ciutat demanant ajuda per al vampir.
- Pobret! No té dents -diuen unes senyores. Ajudem-lo.
Escridassen:
- Jo li portaré dents postisses!
- Jo cremaré tots els alls!
Totes les persones li ajudaren i el vampir va fer-se alcalde. Va ordenar construir una casa luxosa per a tota la ciutat i al final es va casar amb Shakira i tots van ser feliços i mai ningú es va morir.










LA CABRETA I ELS DOS LLOPS
Guillem Adam


Això era i no era una cabreta que estava en el bosc. De sobte va aparèixer un llop que se la volia menjar.  La cabreta va arrencar a còrrer cap a sa casa i el llop tirà darrere d'ella. Però la cabreta anva tan ràpid que es va clavar dins de la tele. En la tele n'hi havia un bosc, on també  hi havia un munt d'arbres i també un llop que es va posar a perseguir-la. Però com hi havia tants d'arbres, el llop es va xocar contra un tronc.









LA BRUIXA MUIXERANGUERA
Víctor Chambó

Una vegada, en un país molt llunyà, vivia una bruixa que li deien Shakira. Era molt moderna, era tan moderna que portava unes sabates brillants, minifaldilla amb un cinturó de "Patito Feo", una samarreta de color blau fort i el monyo punky.
Un dia la bruixa estava caminant i es va trobar una rata que sabia tocar la dolçaina i, com ella sabia tocar el tabal, van fer, amb la gent del poble una colla de muxiranguers.
Al cap de molt de temps se'n van anar a Algemesí a ajudar els muixeranguers a fer una muixeranga molt alta. I com la bruixa portava minifaldilla i sabates de taló, no podia pujar. Aleshores no va haver altra solució que comprar-se un vestit de muixeranguera i així va poder fer la muixeranga amb la seua amiga la rata què, com era tan menuda, pujava dalt de tot ràpidament. Quan va arribar a dalt, la rata tocava la dolçaina i la bruixa el tabal. La gent cridava: amunt! Amunt!






LA SÚPER CASA
Nerea Borràs

Hi havia una vegada un patufet que vivia en una cova molt bonica però tenia un problema. De v
eïna tenia una bruixa molt moderna. Tenia 1101 pantalles de 96 polzades i unes altres 462 d'altres polzades repartides per la casa. I això no és tot. Tenia escales automàtiques, les portes s'obrien a soles, el pis era automàtic i es menejava cap on ella volia i, al seure en el sofà, es connectava la tele en el canal que ella volia. 
El menjar es feia a soles, l'armari s'obria a soles i li donava la roba adequada, i, la llum canviava de color. Patgat, el patufet, tenia molta enveja. Un dia va anar la bruixa a casa del patufet i li prguntà:ç
-Vols vindre a la meua súper casa? osea.
Patgat, fent-se el xulo, li digué:
-Si no hi ha res més a fer...





UN CONTE DIFERENT
Víctor Chambó

Hi havia una vegada, en un bosc, un castell on vivia una bruixa bona. Era tan bona que en compte de castigar la gent els donava caramels.
Un dia pel matí una xiqueta que li deien Caputxeta, que era més dolenta que un dimoni, anava pel bosc fent malbé tot allò que trobava i, de sobte, va veure un llop molt gran que estava descansant. Com Caputxeta era tan dolenta, amb el pal que portava va començar a molestar-lo. El llop, que era molt poregós, va eixir corrent i es va amagar al castell de la Bruixa Bona.
El llop li contà a la bruixa el que Caputxeta li havia fet, i la Bruixa Bona, al veure a Caputxeta, li donà molts caramels. Caputxeta, que li agradaven molt els caramels, se'ls menjà tots de colp i va estar tres setmanes malalta de la panxa.
I des d'aquell dia, Caputxeta no va fer més malbé a ningú i es va fer molt amiga de tots.






LA CAPUTXETA DOLENTA
Guillem Adam


Hi havia una vegada una Caputxeta dolenta que anava pel bosc xafant totes les plantes. Després va aparèixer un llop poreguita i la Caputxeta li va dir:
-Vés-te'n ja o et pegue quatre una puntades de peu al cul!
De seguida, el llop, se'n va anar corrent al castell de la Bruixa Bona i li va dir:
-Em pots ajudar a fer fora a la Caputxeta del bosc?
-T'ajudaré si et cases amb mi -va dir la bruixa.
-Però com vas a poder fer fora del bosc a la Caputxeta?
-Molt fàcil. Amb la vareta màgica! Ara voràs com funciona.
-Cling!-va fer la vareta màgica.
I la Caputxeta se'n va anar del bosc.

Comments